FOMENT CULTURAL: EL FOMENT CULTURAL DE L'HOSPITALET DE L'INFANT
Foment Cultural de l’Hospitalet de l’Infant és una entitat Cultural, sense ànim de lucre. Aquest any 2020 celebrem el 35é aniversari del Foment Cultural, també els 30 anys de l’estrena dels Gegants de l’Hospitalet (Pere i Blanca) i 25 del Drac festiu el Cavall de Mar.
En forment participen 140 socis i altres col•laboradors que formen les colles i grups de persones que dinamitzen les activitats del Foment Cultural.
Actualment els grups principals són : Grup de Sardanes, Colla Gegantera, Grup de Grallers, Colla del Cavall de Mar, Grup de Tabalers i Grup de Bitlles.
Una mica d’història.
Fou arran d’una exposició sobre l’artesania de la palma a Rasquera, (local Nova – llum) amb motiu de la celebració de l’onze de setembre de 1985, quan començant les activitats del Foment. Un grup de 12 veïns amb inquietuds sobre la cultura del país va començar a treballar per incorporar la nostra localitat de l’Hospitalet entre les poblacions conegudes pels seus costums, tractant de millorar, sobretot, els coneixements sobre Catalunya. Es participa en els diferents àmbits de la cultura i en especial la popular i tradicional catalana (sardanes, gegants, grallers, diables, excursionisme, cinema infantil, monitors d’esplai, jocs populars, conferències, cursets, teatre,etc..).
Amb la col•laboració i difusió dels mitjans locals com la Ràdio l’Hospitalet, l’antiga comissió de la Festa Major, col•legi públic Mestral, Patronat d’Esports i Cultura de l’Ajuntament de la vila.
En la dècada dels anys setanta havia augmentat de forma espectacular el nombre d’habitants a l’Hospitalet, acollint persones de tot l’estat com a conseqüència de la construcció i posterior posada en marxa de la primera planta nuclear, i que havien de conviure en una cultura diferent a la seva.
La tardor de 1985, quan ens van engrescar amb el Foment, la vila comptava amb una població de molts nens i gent jove, (de les dades del padró del 1986, l’Hospitalet-l’Almadrava, gairebé el 30 % de la població és menor de 15 anys d’una població de 3.199, sen el 21,7 % la mitjana de Catalunya), fills de pares la majoria immigrants que ja havien nascut a l’entorn del recinte històric de l’hospital.
Per fer-nos una idea en el temps, l’any 1984 s’havia inaugurat el col•legi públic Mestral, el Port Esportiu el 85 però sense finalitzar les obres del Passeig Marítim, també estava en construcció el pas subterrani per creuar la N-340, la via del tren i enllaçar l’entrada i sortida de l’Hospitalet amb la carretera de Móra.
L’esclat de la Festa Popular dels anys vuitanta suposa l’aparició de nous col•lectius a la majoria de pobles i de ciutats interessades en la recuperació i la vitalització de la festa i la cultura popular, com una alternativa d’identificació, comunicació al carrer i de participació activa del ciutadà.
L’Hospitalet de l’Infant no es podia quedar enrere amb una població tant jove.
En aquest context d’inquietuds va sorgir el Foment Cultural aplegant totes aquelles persones i petits grups que volguessin treballar en qualsevol tasca relacionada amb la formació cultural.
Els habitants de l’Hospitalet de l’Infant s’han acostumat als aplecs de sardanes a la vora de la mar (el 23è Aplec l’any 2009) que cada estiu es fan a la plaça Coll de Balaguer per reunir a la majoria del poble; i tothom contempla a l’Infant Pere i la Blanca d’Anjou com a personatges històrics que representen la localitat, com si sempre haguessin existit. Ara, els veïns de l’Hospitalet s’estan habituant veure un Cavall de Mar a tots els correfocs i trobar un grup de gent jugant a bitlles al passeig marítim, com si fos un espectacle quotidià.
Aquesta gran activitat per tal de donar a conèixer el nostre poble arreu de Catalunya, s’ha aconseguit amb moltes hores de dedicació d’una feina de voluntariat, la col•laboració de molta gent i el suport de l’Ajuntament mitjançant convenis amb l’Àrea de Cultura.
El nou segle marca tendències i reptes: ens preocupa la desmobilització associativa, el factor humà com a voluntariat no és prou reconegut i són insuficients els recursos propis de les associacions pel seu manteniment. A banda de tot això, cal fer front a la professionalització de les activitats (contractes, assegurances…)
Per acabar, cal asumir noves propostes i actualitzar els continguts de l’associació segons la nova realitat multicultural.
Les persones que hem col•laborat a fer possible la petita història del Foment i la seva realitat actual tenim confiança que els joves de la nostra localitat sàpiguen reservar unes hores del seu temps lliure per continuar fent del nostre poble una vila amb sentiments de pròpia identitat.
Teo castillo, Foment Cultural
Col•labora: M. Serra, periodista